quatre notes sobre el nostre préssec...

El préssec del Penedès es produeix sota una clima suau i sec, amb pluges abundoses a la primavera i tardor i escasses a l’estiu. Els vents són poc freqüents, i són molt abundants les hores de sol. La terra sovint profunda i franca és rica en cal. Totes aquestes característiques són determinants alhora de cultivar el préssec del Penedès.
És coneguda l’associació que es feia ja fa molts anys del presseguer i del cep conjuntament. Aleshores això se’n deia, amb tota la raó, el préssec de vinya, i era, evidentment, préssec cultivat conjuntament amb el cep i en terres de secà. L’associació de les dues plantes permetia al presseguer vegetar perfectament, doncs, el cep és molt àvid de consumir gran quantitat de calç, i el presseguer, en canvi, és un arbre molt sensible d’excés de calissa activa del terreny.
Aquestes condicions ambientals que permeten elaborar vins fins i afruitats, són també les que possibiliten aconseguir el préssec acolorit i saborós. Les tècniques de cultiu, el clima i el conreu de secà són el suport de la formació d’un fruit de textura forta i compacte, amb glúcids i aromes excel•lents i, a més, amb una atractiva coloració, brillant i uniforme.
Les diferents varietats emprades proporcionen una producció esglaonada des de mitjans-finals de maig fins a les darreries d’agost-principis de setembre. D’aquesta manera, durant un llarg període de temps, el préssec pot arribar als mercats ben fresc i acabat de collir, en el seu punt òptim de maduració.
Es ben sabut que en un préssec que es conrea en secà, com és el del Penedès, té una qualitat superior al préssec que es conrea en regadiu. El secà afavoreix la maduració del sucre en el fruit i una textura més forta, condicions indispensables per satisfer els paladars dels consumidors més exigents.
El secà, la calç i l’argila són tres factors essencials que es requereixen per produir un fruit de màxima qualitat. La calç endolceix el fruit i li dona unes característiques de suavitat i finor. L’argila calibra el contingut hídric, mantenint una vegetació suficient i permetre un correcte desenvolupament del fruit, amb una quantitat mínima d’aigua.